ESCACS

Els escacs són un joc entre dues persones, cadascuna de les quals disposa de 16 peces movibles que es col·loquen sobre un tauler dividit en 64 escaques. En la seva versió de competició. Està considerat com un esport. Originalment inventat com un joc per a persones , a partir de la creació d'ordinadors i programes comercials d'escacs una partida d'escacs pot ser jugada per dues persones, per una persona contra un programa d'escacs o per dos programes d'escacs entre si.
Es juga sobre un tauler quadriculat de 8x8 caselles, alternades en colors blanc i negre, que constitueixen les 64 possibles posicions per al desenvolupament del joc. Al principi del joc cada jugador té setze peces: un rei, una dama, dos alfils, dos cavalls, dues torres i 8 peons. Es tracta d'un joc d'intel·ligència en què l'objectiu és «enderrocar» al rei de l'oponent. Això es fa amenaçant la casella que ocupa el rei amb alguna de les peces pròpies sense que l'altre jugador pugui protegir la seva rei interposant una peça entre el seu rei i la peça que l'amenaça,moure el seu rei a un escaque lliure o capturar la peça que ho està amenaçant el que porta com a resultat el Escac i mat i la fi de la partida.Regles de l'escacs

DAMES

APRENDRE JUGAR A LES DAMES

El joc de les dames es juga en tauler de 8x8 col·locat de manera que cada jugador tingui en la primera línia una casella blanca a la seva dreta.

Cada un posa les seves peces sobre els caselles negres de les seves 3 primeres línies, de manera que 2 línies queden lliures.

En les dames les peces es mouen un caseller en diagonal cap endavant i mai poden ser mogudes cap a una casella blanca.

Els jugadors juguen una peça per torn. El jugador que té les peces blanques comença a jugar.


Quan una peça té un espai buit darrere d'ella i es troba davant d'una peça enemiga, aquesta pot saltar en diagonal sobre ella cap a aquest espai i menjar, la peça és retirada del joc. Es pot menjar diverses peces en una sola jugada. El menjar és obligatori. Quan hi ha diverses possibilitats per a menjar, queda a elecció del jugador quin o quins peces va a menjar. En el seu torn, l'oponent pot retirar del tauler aquella peça que, podent fer-ho, no ha menjat. Si hi ha hagut diverses possibilitats, es retirarà una sola peça.


Quan una peça arriba a la primera línia de l'altre jugador, aquesta peça es converteix en "dama", col · locant una altra peça del mateix color sobre. Aquesta dama pot moure en direcció diagonal tantes caselles com vulgui, endavant i enrere, i saltar sobre peces de l'oponent, menjant. Però cal tenir en comte que la dama també pot ser menjar.


El joc de les dames acaba quan un dels jugadors ha perdut totes les seves peces o quan un dels jugadors no pot moure cap peça, perquè estan bloquejades. El jugador que ha fet l'última jugada és declarat guanyador.
En les dames també es pot acabar el joc en taules, declarant-se un empat. Això succeeix, per exemple, quan a cada un dels jugadors li queda només una dama en joc o si ambdós jugadors queden amb un nombre igual i amb molt poques peces, de manera que per molts moviments que es realitzen no es resoldria el joc.


Per practicar una mica pots clickar aquí.

DÒMINO

DÒMINO

El dòmino és un joc de taula que es pot considerar com una extensió dels daus. Encara que el seu origen se suposa oriental i antiquíssim no sembla que la forma actual fos coneguda a Europa fins a mitjan segle XVIII, quan el van introduir els italians.

La seva popularitat als països llatinoamericans és immensa, particularment en el Carib Hispà(Puerto Rico, Cuba,etc.)

El joc consta de 28 fitxes. La cara de cadascuna d'elles està dividida en dues parts, que porten gravats d'un a sis punts, o bé cap, tot en diverses combinacions. En començar el joc, es col·loquen totes les fitxes cap per avall al centre de la taula. Cada jugador prendrà una. El que tregui la fitxa major començarà la partida. Es retornen les fitxes al centre de la taula i es barregen.Cada jugador tria cinc fitxes (set si es juga de dos). Qui obre la partida col·loca la fitxa cap per amunt. Després, li toca el torn al jugador de la seva esquerra, que  col·loqués una fitxa que haurà de concordar amb qualsevol de les combinacions de punts de la fitxa ja jugada. Després li toca el torn al següent jugador. Les fitxes poden afegir-se al començament o al final de la fitxes ja col·locades sobre la taula. Si algun dels jugadors no tingués cap fitxa per jugar, llavors haurà de robar una del munt. Guanya el jugador que pugui jugar totes les seves fitxes. Quan cap pugui seguir col·locant fitxes al joc aquest s'ha bloquejat, guanyarà llavors, el participant que, al sumar-se els valors de cadascuna de les fitxes que queden, tingui la puntuació més baixa.

-Descarrega't aquest software del dominó i prova la teva destresa!, descarregant el software d'aquesta web, tens una quantitat de jocs per provar, aquest programa també et servirà per a les següents publicacions que facem!

PÒQUER

El pòquer és un joc en el qual s'aposta una gran quantitat de doblers. Té moltíssim d'èxit arreu del món. Les nocions necessàries per poder-hi jugar són les seguents:



Al seure a jugar a pòquer, és necessari sempre un jugador amb el paper de "Dealer" o repartidor. La seva posició es decideix segons les agulles del rellotge, si el jugador al teu costat és el repartidor, el següent a tenir aquest lloc seràs tu, i el següent a tu serà el jugador situat a la teva esquerra.La posició dealer és  la referència que estableix l'ordre de les apostes dels jugadors.Les apostes obligatòries, que es posen fins i tot abans de ser repartides les cartes, es diuen "cegues" i són el sistema pel qual sempre s'assegura que hi hagi una quantitat de diners en el pot i així que els participants s'animin a apostar. Si no existissin, es correria el risc que tots els jugadors passessin, tot esperant tenir unes cartes favorables, i el joc s'eternitzen sense arribar a haver diners mai sobre la taula.Les dues cegues són la "cega gran" (en anglès, "big blind") i la cega petita ("small blind". La petita sempre la posa el jugador a l'esquerra del repartidor, i la gran correspon al que està a laesquerra del que ha posat la petita. La gran sempre és el doble de la petita, i en els jocs amb límit, marca la quantitat màxima de cada aposta. Així, per exemple, si ens trobem en una taula amb límit 1 / $ 2 significa que la cega petita és un 1 dòlar, la gran 2, i que en cadascuna de les rondes d'apostes, apostarem 2 dòlars.Amb les cegues ja en la taula, es dóna a cada jugador dues cartes tapades, perquè només ells les puguin veure. Ara els jugadors tenen un parell d'opcions per escollir:

-Passar (check): Si cap jugador ha fet abans una pujada, podem continuar jugant sense apostarres.
-Augmentar (raise): Consisteix en una aposta més gran que l'última que hagi realitzat un altrejugador.
-Igualar (call): Igualar la quantitat apostada per l'últim jugador. - Retirar (fold): Decidim que les nostres cartes no tenen possibilitats, i ens retiram. Si hem apostat alguns diners, ho perdem.

Després de la primera ronda d'apostes , es posen sobre la taula tres cartes descobertes, a les que es diu "Flop". Després, es realitza una segona ronda amb apostes. El primer que ha de "parlar" és el jugador amb la cega petita o el següent més proper, si la cega petita s'ha retirat.Aquesta ordenació del torn es manté igual en les altres rondes.Quan la segona ronda acaba, es col · loca sobre la taula un quarta carta descoberta, anomenada"Turn". Els jugadors valoren les seves possibilitats de guanyar, i aposten una tercera vegada.
Aquí apareix l'última i cinquena carta en joc, anomenada "river". En aquest moment, és quan es fa una ronda d'apostes final.

Finalment, cada jugador tria la millor combinació de 5 cartes, tenint en compte les 5 sobre lataula i les 2 seves. Qui tingui una combinació major, és la que guanya. Ara t'expliquem les mans guanyadores:

En el pòquer, com a tots els jocs, hi ha un parell d'errors comuns. A continuació t'explicarem els més habituals:1) Jugar totes les mans: cal saber retirar-se a temps. En general, jugar 1 de cada 3 mans és l'acceptable. Retirar requereix probablement més disciplina de jugar la mà.
2) Jugar en un nivell que no és el nostre: Cal sentir-se còmode a la taula, saber que es té prou diners per poder afrontar les cegues que es presentin.
3) Jugar sobre un projecte errat: per muntar una mà guanyadora, cal tenir amb què. No hem d'arriscar el joc si no tenim les cartes adequades per muntar la jugada.
4) No jugar quan tenim les cartes adequades: al contrari de l'error anterior, moltes vegades tenim gairebé la jugada muntada i ens retirem. Doncs, no és el moment: cal pujar i fer que els altres es llencin.
5) Igualar reiteradament: No s'ha d'igualar amb massa freqüència, això debilita el jugador. És molt millor pujar o tirar-se, de passar en diverses mans seguides.
6) Jugar cartes altes però mal acompanyades: Jugar un as amb un 6, per exemple, és una molt mala idea. Si la carta alta no està ben acompanyada, construir la mà costarà moltíssim esforç. No serveix.
7) Jugar amb por de perdre: no hem de jugar més enllà de les nostres possibilitats reals. Hem de ser conscients de quin és el nostre límit per jugar amb confiança i calma. Hem d'aprendre a com jugar poker.
8) Jugar amb poc temps: començar a jugar amb poc temps només conduirà al desastre, com jugar amb pocs diners.
9) Jugar sense límits: abans de començar a jugar ens hem de fixar els nostres límits, tant de diners com de temps. I complir-los.
10) Permetre que algú es quedi amb els nostres diners: això mai! Abans de començar un joc,hem de recordar sempre la regla. Ens ajudaran a no perdre el rumb. Ara sí que estem llestosper començar.

Ara et facilitarem un software gratuït i qualque enllaç perquè puguis practicar la teva destresa amb el pòquer.


http://www.pokernetwork.co.uk/games/0/P4WI/NetInstallPokerRoom.exe (software)
http://www.pokeronlinesindinero.com/ (online)